18.5.09

Le Air te lleva más lejos

Una nova campanya s'ha donat a conèixer a través de banners molt cridaners, que t'ofereixen viatges culturals per 12 euros, tot inclòs. Curiós conèixer qui hi a al darrere... No seré jo qui ho desvetlli, però n'hi ha prou en seguir el vincle al qual condueixene les següents imatges i de seguida el coneixereu.





6.5.09

Fixa't en els banners i guanya un cotxe

A partir del próximo 7 de mayo, los internautas que lo deseen pueden participar en una original iniciativa que ha puesto en marcha Mitsubishi en la que regalará un Colt al primer internauta que reúna las 30 piezas que ha repartido en cientos de banners, webs p2p y hasta en páginas de descarga. La agencia Remo es la responsable de esta acción.

Además, Mitsubishi ha colgado un site, www.bajateuncoltgratis.com, donde se explica el concurso. Desde esta web, el internauta se puede descargar un widget que además de darle una pieza también le dará más pistas sobre dónde están las demás. También se ha creado un Salón de Intercambio, donde los participantes podrán cambiar piezas.
Interessant campanya... però, quin és l'objectiu? Ficar en boca de tots la marca de Mitsubishi i el seu model de cotxe, o bé potenciar la visibilitat dels banners -en general- i fer que ens hi fixem?

5.5.09

Internet's week

Dos mesos després de Setmana Santa, arriba la Setmana d'Internet, a Nova York. Serà de l'1 al 8 de juny i englobarà també els Webby Awards, la gala que premia la publicitat on-line. Ja es poden consultar els Webby Nominees, les webs i aplicacions nominades, separades per categories com "la web millor estructurada", "la millor pàgina d'inici", "el millor copy"; i també per temàtiques: automoció, bellesa, art, activisme, etc.

4.5.09

Open Source

L'any 1998 s'utilitzava per primera vegada el Codi Lliure (Open Source), un tipus de software caracteritzat per la llibertat de distribució i desenvolupament. La seva denominació va sorgir com a alternativa a la de software lliure, donada la confusió que susciten les seves dues possibles lectures de "software lliure" i "software gratuït", i consisteix

Actualment podem trobar programaris de codi obert de molts tipus: des dels que donen total llibertat als usuaris per a millorar-los i redistribuir-los, i d'altres amb restriccions. Convé no confondre amb els que són de descàrrega lliure, o bé amb els que et faciliten el codi font.
  1. Lliure distribució: el software ha de poder ser regalat o venut lliurement.
  2. Codi font: ha d'estar inclós o poder-se obtenir lliurement.
  3. Treballs derivats: ha d'estar permesa la redistribució de les modificacions
  4. Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes sols com a parxes
  5. Sense discriminació de persones o grups: ningú pot quedar-se al marge
  6. Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos
  7. Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tothom qui rebi el programa
  8. La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se sols com a part d'una distribució major.
  9. La llicència no ha de restringir cap altre software, ni pot obligar a que algun altre software amb el que es distribueixi hagi de ser també de codi obert
  10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha d'exigir l'acceptació de la llicència mitjançant un accès per clic ni cap altra forma específica del mitjà de suport del software.

13.3.09

Recerques semàntiques

Parlava de cercadors, i potser hi he deixat caure les recerques semàntiques: aquelles que entenen què és el que estem buscant, ho interpreten, i ens en donen resposta. Més enllà de les paraules clau, sinó a base de preguntes. Heus aquí una web que té previst entrar en funcionament el pròxim mes maig: Wolfram|Alpha. Un cercador enginyat per Steven Wolfram que intentarà entendre el llenguatge natural.

D'aquesta manera els usuaris podrem fer consultes a la web no a partir d'aquelles paraules que creiem que apareixeran dins d'allò que volem trobar, sinó que interactuarem com si li ho estiguéssim preguntant a una altra persona.

Més informació, aquí.

Google és Déu

Un cosí informàtic meu em va dir fa varis anys, quan jo encara era un marrec: "Google és Déu". Jo començava a necessitar informació per als treballs de col·legi, i com a alternativa a les biblioteques teniem l'enciclopèdia Encarta, els CDs que et venien en suplements a La Vanguardia, i directoris web pels quals un s'havia de moure a través de categories, sense a vegades saber a quina categoria ho trobariem, i que recollia sols les pàgines que tenia emmagatzemat el seu servidor. Llavors vaig conèixer que a banda dels directoris teniem els cercadors, entre els quals el Google...un cercador que buscava per "tot" internet, i t'oferia tots els resultats que hi havia a la xarxa. Bé, més endavant descobririem que hi ha tot un internet invisible, inabastable a través de Google; webs privades o potser insuficientment indexades. Però amb el temps, no sols ha augmentat la popularitat de Google i la periodicitat amb que l'utilitzem, sinó que hem anat coneixent com treballa per oferir-nos els continguts que ens ofereix.

Qualsevol recerca que fem a través de Google ens oferirà un llistat amb els resultats que inclouen aquella informació que li demanem que ens dongui i ordenats per rellevància, que es calcula segons el nombre de visites que rep, els links que la referencien, o la importància de les webs amb que es relaciona.

És molt important acurar les paraules clau, keywords, per definir el millor possible el nostre contingut; recordem que Google treballa a través de programes robots, i no per reconeixement semàntic -malgrat que s'estigui investigant en aquesta línia-; amb la qual cosa les webs haurien de treballar en el posicionament SEO -Search Engine Optimation- si volen sortir en les primeres posicions sense haver de pagar; ja que una altra de les possibilitats que ens ofereix Google és anunciar-nos per tal que, junt a qualsevol recerca, apareixin enllaços patrocinats. Vincles que vindran destacats, ja sigui a sobre en groc o al costat, d'empreses que demanen d'apareixer cada vegada que es facin determinades recerques, i que paguen en funció de les visites que reben a través d'aquests clicks -payperclick-; i d'això se'n diu SEM -Search Media Marketing-.

Donada la popularitat de Google, no és d'estranyar que publicitar-s'hi sigui una bona opció per arribar als públics que ens interessen. Conscients d'això, però per adquirir nous clients i donar a conèixer el servei, Google ha organitzat el concurs GOOGLE ADWORDS, de la qual se'n celebra enguany la 2a edició, consistent en que els participants han d'elaborar una campanya amb la qual anunciar, amb 200 euros que ens subvenciona, la web d'una empresa u organització. Ja anirem veient amb major detall quines són les normes i tasques d'aquest concurs, que té per premi un viatge als EUA -on Google hi té la seu-, i en el qual hi participem a través de l'assignatura.

El que queda clar és que Google és una eina molt potent, que a més de reunir gran part de la xarxa, ha acabat comprant altres serveis com Youtube o Blogger; a banda dels serveis que ja oferia (com el Gmail) o els que ha anat desenvolupant (Chrome,...). També vol posar en funcionament el behavourial targeting, adequant-se encara més a les necessitats dels usuaris, i que adaptarà els continguts al caché que registri de cadascun.

Si fa 10 anys ja sentia a qui deia que "Google és Déu", ara sí que podem afirmar que és a totes bandes

8.3.09

Estem tots connectats

O si més no, el Carles ens ha indexat en una mateixa web.

7.3.09

Virus/virals

Encara queden uns quants dies abans no acabi l'hivern, època de grips i refredats. Corren els dies com corren els virus, físics i virtuals. En descobreixo uns quants que rondaven per l'ordinador fent malifetes de les seves, i a classe ens parlen del màrketing viral. Cal donar-hi més tombs al tema del qual tractaré en el post? Doncs això, el màrketing viral. Un fenòmen social-tecnològic, capaç d'extendre informació ràpidament per la xarxa; no tant ràpid com un estornut, però sí al cap d'uns pocs clics. Un mateix contingut generat per una única persona (o més) acaba a les pantalles de centenars d'ordinadors. De conegut en conegut, tot contingut mínimament interessant (divertit, preocupant, humanitari,...) enviat per correu és susceptible de ser reenviat múltiples vegades, i conformar no una "cadena -nom pel qual es coneix popularment aquest tipus de correus- sinó tot un teixit que abarqui a gent que tal vegada el primer emisor no coneixia.

Interessats per aquest fenòmen, les empreses també han trobat aquest boca-orella cibernètic un mitjà per difondre la seva marca, productes i ofertes. És conegut com màrketing viral i podria definir-se com "qualsevol estratègia que anima als individus a que reenviïn un missatge de màrketing als altres, creant el potencial per al creixement exponencial en l'exposició i influència del misatge". "Aquestes estratègies, com els virus, s'aprofiten de la multiplicació ràpida per a expandir el missatge a milers o milions de persones"

17.2.09

Banners, banners i banners

Fins divendres em pensava que sols existien 3 tipus de banners: els fixos, els dinàmics i els "anarquistes", que no es conformen en tenir X·Y píxels assignats en un raconet de la pantalla, sinó que acaben fent el que els hi rota i t'omplen la pantalla d'animacions (que no sempre pots aturar). Però no, com era d'esperar, evoluciona internet i amb ell els banners; pel que es veu n'hi ha molts tipus, que s'inventen quasi a una raó proporcional a la quantitat de nous comptes que s'obren diàriament al facebook. No m'aturaré a enumerar-los, ja que per això existeixen les webs especialitzades, però sí mencionaré que, a banda de sorprendre'm pel gran ventall de tipologies de banners existents, també m'ha sobtat el behavioral targeting, que és el mètode que han trobat per classificar els internautes segons preferències, i així dirigir-los-hi algun tipus de publicitat concreta, guanyant (se suposa) efectivitat. Curiosa la campanya de Yahoo enunciant aquest servei de segmentació als qui volen que siguin futurs anunciants. Vegi's El castigador de banners i desfogui's amb el banner que més ràbia li faci.

Ceci n'est pas une pipe

És curiós. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i ja sols el llenguatge de per si és molt complexe. És performatiu, capaç de modificar la realitat i crear-ne de noves. Capaç de donar-li la volta a una interpretació gràfica, i fer-nos veure que el que aparentment és, deixa de ser. Magritte expressa aquesta paradoxa través del seu famós "Ceci n'est pas une pipe" (Això no és una pipa), però al llarg de la història són molts els qui han estudiat i jugat amb la complexitat del llenguatge escrit. No caldria entrar a filosofar sobre les relacions signe-símbol, però donada la naturalesa de l'assignatura de Disseny Multimèdia, potser aniria bé destacar el paper que juga el llenguatge en el món de la informàtica i l'internet.
Deia que el llenguatge és performatiu... ja sols codi binari format per zeros i uns ha estat capaç d'oferir-nos un entorn virtual de paraules, formes i colors. Informació que ha anat evolucionant a un ritme vertiginós, convertint un ordinador en la nostra oficina de treball i, fins i tot, en un mitjà de relació social. Som fills de les noves tecnologies, defugim dels mitjans convencionals en els quals no som més que receptors passius, i ens submergim de ple en una gran xarxa en la qual hi podem fer i trobar quasi tot: podem posar-nos al dia de l'actualitat global, podem intercanviar cançons i imatges, podem fer la compra que ens duran a casa o parlar amb aquell amic que tant de temps fa que no veiem, o amb el qui hem quedat en 20 minuts... El món virtual s'ha endinsat en el real, i allò que succeeix dins la nostra pantalla té relació amb el que ocorre fora.

6.2.09

Introducció al blog

Aquest serà el meu blog per a l'assignatura de Disseny Multimèdia II, amb comentaris sobre els textos i temes que ens proposi el professor.